Com un llibre obert

Com un llibre obert

martes, 30 de marzo de 2010

Dies

Foto: Posta de sol (extreta de Google)

Els dies passen,

les hores corren,

i els minuts volen.

Un sentiment,
més fort que qualsevol por,
un desig,
més profund que qualsevol altre,
envaixen tot el meu ser.



I es que és per tu,
que tot torna a tenir un perquè.
I es que és per tu,
que torno a somniar.

Quan la meva flama interior s'havia apagat,
vas arribar tu,
amb un misto finet con un fil,
i suaument el vas rascar, provocant la flama,
i el vas acostar al meu cor, fent que prenguès novament.

I es que és per tu,
que torno a tenir ganes de fer cosses,
I es que és per tu,
que no tinc cap altre desig,
que el de jaure al llit sense fer res,
al teu costat.

Els dies passen,
amb tu al meu costat,
i les hores corren;
entre petons i caricies,
i els minuts volen;
entre cossos suats.

El passat és ple i el futur es buit, i les coses no passen si jo no les escric, només vull que ser teva aquesta nit i néixer al teu costat demà al matí.(Lax'n'busto)



Gràcies per ser al meu costat, i donar-me tot allò que no et demano, per mirar-me als ulls, amb aquella mirada penetrant i còmplice, per somriure'm quan em veus apagada, per abraçar-me tant fort que em fas tremolar.


I aquella paraula que tant em costa dir, amb tu surt sovint, sense adonar-me'n, amb tanta força que noto com surt del cor, passa per la gola i l'empeny la llengua : T'estimo.

2 comentarios:

  1. un bonic poema...

    un bonic escrit...

    sincer i clar, amb llum i desig...

    ResponderEliminar
  2. lum, lum, lum!
    ai,
    així no es... ni tampoc es que t'ho hagi encès l'encenedor...

    llum. molta llum.
    i m'agrada veure't amb llum!

    ResponderEliminar