Tu

Tu,
que amb la brillantor dels teus ulls,
il·lumines les meves foscors.

Tu,
que amb aquell somriure fixa't als llavis,
fas esvaïr-se tots els mals.

Tu,
que amb les mans,
sanes les ferides més profundes.

Tu,
que amb aquella punteta de sucre sobre el llavi,
fas que la mossegada deixi de sagnar.

Tu,
que amb mitja patata i una ceba,
fas un àpat de cinc estrelles.

Tu,
amb una camisa de dormir, un embut i dues sabates diferents,
fas una disfressa de primer premi.

Tu,
que amb aquell coixí i els llençols,
em fas una cabana on puc viure un món il·lusori.

Tu,
que malgrat la penúria econòmica,
sempre has tingut un gelat de l'Oliver per nosaltres.

Tu,
que ens ho dones tot,
i no demanes res.

Tu,
que ens vas donar la vida,
ens vas mostrar la llum.

Tu,
que estàs al meu costat, donant-me suport,
fins i tot en les causes perdudes.

Tu,
que dones consells desinteressadament,
com quan m'acotxaves de petita.
Tu,
i només tu,
mereixes un escrit per tu sola.

Perque ets tu,
qui em dona forces per seguir endevant,
i m'anima devant de les adversitats.

Perque sense tu,
no hi hauria un jo,
i encara menys un nosaltres.





(Gràcies per ser tu,
gràcies per ser aqui i allà,
quan més et necessito)


A la meva mare.