Un dimarts diferent

Per als altres era un dimarts d'aquells en que penses: "encara queden tres dies pel cap de setmana!"

Per mi aquell dimarts 23 de Març de 1993, va canviar-me la vida i trencar la rutina.

La setmana abans havia nevat, feia molt fred, però aquell dimarts a les 12:40 del migdia, va sortir el sol, i amb la calidesa del teu somriure innocent i tendre, la neu es va fondre i van pujar les temperatures.

Sempre he pensat que aquell any, la primavera no va arribar un 21 de Març sinó el 23.

Tant bon punt vas néixer, vaig saber que series GRAN en tots els sentits de la vida.

Tant eixerida amb els teus comentaris inimaginables tals com: TAT! INGLESIES, MANQUETILLA i SENYORS DE XOCOLATA, passejant pels carrers.

Per circumstàncies externes, vam haver de passar soles, més temps del que hauríem desitjat, no obstant això va ajudar-me a coneixe't, a admirar-te i estimar-te més.

Tot i el teu caràcter, temperamental, ben marcat pel teu signe, em vas deixar veure la teva ànima a través d'aquells ulls enormes i aquelles pestanyes llargues i fosques que pentinen el vent.

I és que tens un cor d'aquells que no cabría ni a les mans d'un gegant, tant ple de bondat i generositat cap als altres.

I és per això que avui vull agraïr-te aquests disset anys que has estat al meu costat, aguantant els meus canvis d'humor, els moments en els que t'he volgut ferir, sense retirar-me el teu afecte ni la teva estima.

I així seguiré al teu costat disset anys més, i els trenta-quatre següents fins que la llum de sol, deixi d'il·luminar les nostres vides.

T'estimo Germaneta