T'enyoro com la mà enyora la ploma,
T'enyoro com la ploma enyora el full.
T'enyoro com el fill enyora la mare quan ella marxa a treballar.
T'enyoro com la mare enyora el fill el primer dia d'escola.
T'enyoro com l'home enyora la seva dona quan és de viatge.
T'enyoro com la dona enyora els llençols desfets després d'anys sense passió.
T'enyoro, com l'alchohòlic enyora el Bourbon.
T'enyoro com l'exfumador enyora la primera cigarreta del matí.
La teva olor, la teva veu, la teva textura.
L'escuma, esquitxant-me la cara de bon matí.
Els grans de sorra, a la meva mà, fugint ràpidament, com el temps,
però alhora volguent romandre en contacte amb mi.
Sobre tu s'han escrit bons poemes.
Ets l'enveja de tots, i el consol d'aquells que vivim lluny de tu,
però no podem escapar dels teus encants, et necessitem veure de tant en tant.
Sentir-te dins nostre.
I aquelles veles blanques, dansant sobre teu,
i elles cofoies de dansar per tu.
En francés diuen "tu me manque"
En anglès diuen " I miss you"
En gallec li diuen "morriña"
Però jo segueixo li segueixo dient "Enyorança",
i prefereixo dir T'ENYORO
T'enyoro com la ploma enyora el full.
T'enyoro com el fill enyora la mare quan ella marxa a treballar.
T'enyoro com la mare enyora el fill el primer dia d'escola.
T'enyoro com l'home enyora la seva dona quan és de viatge.
T'enyoro com la dona enyora els llençols desfets després d'anys sense passió.
T'enyoro, com l'alchohòlic enyora el Bourbon.
T'enyoro com l'exfumador enyora la primera cigarreta del matí.
La teva olor, la teva veu, la teva textura.
L'escuma, esquitxant-me la cara de bon matí.
Els grans de sorra, a la meva mà, fugint ràpidament, com el temps,
però alhora volguent romandre en contacte amb mi.
Sobre tu s'han escrit bons poemes.
Ets l'enveja de tots, i el consol d'aquells que vivim lluny de tu,
però no podem escapar dels teus encants, et necessitem veure de tant en tant.
Sentir-te dins nostre.
I aquelles veles blanques, dansant sobre teu,
i elles cofoies de dansar per tu.
En francés diuen "tu me manque"
En anglès diuen " I miss you"
En gallec li diuen "morriña"
Però jo segueixo li segueixo dient "Enyorança",
i prefereixo dir T'ENYORO
primer, dir-te que benvinguda al món del blog, encara enyorar vagi amb E, però vaja, vam dir que tot segueix sent normal, oi?
ResponderEliminari res, que a part de que m'hagi agradat trobar-te per aquí, també m'ha agradat molt el nom en que l'has enfocat.
ja t'ho vaig dir Laia, la vida et somriu.
L'enyorança en certa manera, considero que és bona, és un motor, un motor de recerca. No és bona l'enyorança excessiva, aquella que no ens deixa gaudir del dia a dia, de l'avui. Però anyorar, vol dir recerca, cercar, com dic; és a dir, un motor a dins que ens impulsa a trobar un dia allò que anyorem, o si més no, saber que certes coses ens agraden.
ResponderEliminarHi ha qui no enyora res. Mala senyal no!
I encara que no ho creus, i sóc home de muntanya, jo també anyoro el mar. Durant dos o tres anys, cada dia al plegar de la feina, em fumava un cigarrete a la Marbella, a unes pedres, tot escoltant Lila Downs, a l'hivern i a l'estiu...
Jo he après a tenir l'anyorança "bonica" en certa manera ara mateix, i m'agrada mirar el passat, no com un temps fugit, sinó com un temps viscut, i ja saps: la vida no és més que la suma dels instants.