Foto :D'una servidora (Un balcó del carrer dels àngels)Ja no hi ha roba estessa als balcons,
ni al pati de llums.
Ja no hi ha una Antònia,
ni una Mercè,
ni una Maria,
ni una Fina.
Ningú et demana com estàs,
ningú et somriu gentilment,
mentres esten la roba de la feina del seu home.
No es senten cançons improvitzades,
ningú s'hi uneix,
impregnant-se de la seva alegria.
No hi han converses,
sense cap altre desig,
que el de comunicar-se.
No hi han cafés i cigarretes,
a la finestra,
preguntant per l'operació de la Júlia,
la neboda de la neta de la filla de la del primer.
S'han perdut aquelles estones,
en la que feiem petar la xerrada,
mentre s'estenien,
un cop nets,
els draps bruts de cada casa.
Hem perdut les abraçades,
i petons,
la complicitat,
la col·laboració.
Qui ens tendrà la mà,
en un mal moment?
Qui en donarà sal,
per les nostres llenties?
Qui ens donarà un plat de benvinguda
al nou inmoble?
Ja no hi ha roba estessa als balcons,
ni al pati de llums.
(Reflexions de balcons)
m'ha agradat.
ResponderEliminarm'ha agradat molt.
m'ha encantat.
m'ha encantat perquè, realment, tot ho hem acabat trinxant nosaltres.
jo me'n sento culpable, tinc secadora i davant de l'estenador hi tinc un bloc de pisos quadrat de formigó en el qual hi viuen 3 veïns, però és clar, veïns d'aquells que no saps com viuen, però viuen. i de tan en tan t'arriba aquella olor de ceba, que dèiem ahir, i t'ofega.
i t'ofega encara més veure que ells no estenen la roba, estenen moquetes i les piquen amb pales, i t'ofega veure que ja no hi veus, que ja no veus el pasaitge de cada matí quan et feies aquell suc de poma natural i pastanaga, i t'ofega veure que la tal Paquita del primer ja no hi és, i que la del segon viu amb els fills, i t'ofega saber que a baix es queixen perquè a dalt es fa soroll, i t'ofega saber que a fora només hi sents sirenes i motors i no una baldufa rodolar... i t'ofega i t'ofega i t'ofega i t'ofegues pensant que la vida és més còmode així, perquè sí, perquè ens l'hem transformat, i t'ofega i t'ofeguen.