TEMPUS FUGIT

Foto: Per mi (un parc, un migdia de neu a Berga)

Mirant per un forat blanc,
vaig veure el passat,
el temps fugit.

Records, sensacions,
riures i plors.

Aquella tendre edat,
que tant dhora va finalitzar.

Gronxadors que ens feien tocar el cel,
amb la punta dels dits.
Tobogans que ens feien sentir la velocitat,
com si d'un cotxer de F1 es tractès.

Túnels foscos,
interminables,
que al final,
sempre ens mostraven la llum.

Un, dos, tres pica paret.
Simon dice,
i el joc de no tocar el terre.

Jocs de nens,
jocs d'ahir,
jocs de sempre.

Saltant a la comba,
hores i hores,
amb mal a les cuixes,
i cremades als genolls.

Els cops de pilota desorbitats ,
a l'hort de can falç,
amb en Lorenzo
escridassant-nos,
pels cops donats a la seva barraqueta.

Les caigudes desde les torres de fils,
de la paltja de Sant Sebastià.

I ara aquest temps a fugit,
però ens queda el record.

I s'ha de tirar endevant,
sense obsesionar-se amb el passat,
però sense oblidar-lo.

Els temps fugit,
es temps viscut.