Com Bufa El Vent

Com bufa la tramuntana a la platja de Sa Palomera,
com quan s'acosten canvis a la vida d'hom.

Com aquella olor dolça de crisantems,
com aquelles espelmes perfumades que s'encenen per una nit d'amor.

Com llisquen aquelles gotes de rosada sobre les fulles,
com aquelles llàgrimes de joia que llisquen sobre les galtes rosades quan l'estimada somriu.

Com s'estimen uns amants adolescents, amb furor,
quan tot al seu voltant s'esvaeix, sense mirar les hores, ni els minuts que passen.

I així, estirada sobre el teu pit, encara suat per l'amor que t'he donat,
escoltant els teus batecs, unint-se als meus, i fent-los meus,
com si esdevinguessin un sol cor.

Així, em passaría hores, dies i fins i tot, anys;
diente mil i una vegades aquella paraula tant senzilla i alhora tant plena de sentit,
tant per tu, com pel cambrer, per la botiguera, pel repartidor, per la carnissera
i sobretot, per mi.

Una paraula gastada i malgastada,
mal utilitzada i desvaloritzat el seu significat magne.

T'ESTIMO

I així t'estimo jo, com bufa el vent,
el vent suau,
pentinant-me els cabells,
acariciant-me la cara dolçament,
i el vent, que només sento jo,
xiuxiuejant aquella tendre paraula,
que és la raó de la meva existència.

T'ESTIMO