Com un llibre obert

Com un llibre obert

lunes, 15 de marzo de 2010

NIT D'ESTRELLES



Foto: Feta per tu, qui si no?





Són les onze del matí del dia després,
I amb un gran somriure als llavis,
i la boca encara pastossa pel beure
torno a les nits anteriors.

Quan la llum del sol ja s'ha apagat,
i el brillar de la lluna i els estels
il·luminen la nit,
succeix tot.

Riures desenfrenats,
converses sense cap finalitat,
i sobretot,
un vas amb gel, llima, Cola
i tres quartes parts de Martini blanc.

Rememorar històries,
fent safreig a la vora d'una barra fosca,
amb la mirada voltant per tota la sala,
per veure que o qui fa més riure.

I aquella copa,
que ràpidament es buida,
en dos minuts,miraculosament,
ja torna a ser plena.

Antenetes de canyetes negres,
mostrant els nostres dons idiotes,
es de nit quan tot succeix.

Bolonyeses i cebes,
pijames plens de substàncies innombrables,
i balls d'indi (o de pollos)
honrant al gran Diego Armando Maradona.

Ou Yeah's cridats a l'aire,
donant voltes entorn a un billar,
Lover's dels anys 90,
que per ser-ho han de soportar les nostres amistats.

I es que es amb un Martni amb Cola,
i uns xupitos de barreja,
quan tot succeix.

Fred a la plaça Sant Joan,
sentades al bell mig,
sense-sostres a la Caixa Terrasa
hippies sense llibretes ni tarjetes de credit,
i cotxes monillos,
passejant-se pel carrer
a les cinc de la matinada.

I més riure,
i més copes,
petons i abraçades.

Geocatchings improvitzats,
una matinada d'hivern,
a l'esglèsia de Sant Francesc,
mirant rere plaques de metall
i matolls,
aixecant tapes de bombers,
les quals no podem col·locar de nou.

I entre miradors,
roba-pitis,
forçuts romanesos
i Xavis que diuen dirse Oriols,
passem les hores dels dissabtes.

I es que es de nit,
quan la llum del sol ja s'ha apagat,
i la lluna ens il·lumina,
que tot succeix.

I les estrelles,
tant petites,
tant diferents,
però alhora tant belles.

Aquestes estrelles tenen nom de dones,
morenes, rosses i castanyes:
Laia (al quadrat, es clar!) i Eva.



(Gràcies per ser les estrelles que il·luminen les meves nits, ompliu les meves copes, i sobretot,


per regalar-me els vostres somriures)

No hay comentarios:

Publicar un comentario