Llorenç

Energia invisible,

calor palpable,

brillantor enlluernadora.

Ets tu qui em desperta als matins,

acariciant-me amb els teus raigs,

dolçament les parpellles,

i xiuxiuejant-me a cau d'orella:

"Bon dia..."

Em llevo i encara nua,

i amb olor a nit,

em planto devant de la finestra,

et miro fixament i em dic:

"amb aquesta llum, avui serà un bon dia"

I em vesteixo ràpidament

amb ganes de sortir al carrer,

i veure't per tot arreu.

I passejo, i tu passejes amb mi,

secant-me els cabell, encara humits

per la dutxa.

I cap al vespres vas esfumant-te,

com el fum de la cigarreta,

i jo et persegueixo,

no vull que marxis.

I ella sorgeix, blanca i radiant,

d'entre la foscor absoluta,

i ja no hi ets,

i et crido.

I ella, amb la seva veu dolça, em diu:

" Tranquila, demà tornarà,

i et despertarà tendrement;

sempre que tu vulguis

el sol surtirà, només per tu"

I m'adormo,

i espero que demà tornis,

a acariciar-me de bon matí.

A aquella esfera rodona que ens escalfa i els dona la llum necesaria per veure el camí.