Foto: Un petit racó a Girona per les il·lusionsJa no queda lloc per la fantasia,
no hi han fades, ni ninfes,
ni peter pans, ni països de les maravelles,
no hi han conills amb rellotges, ni barreters bojos.
Ja no ens deixen somniar,
ni lloc a la imaginació.
Els nens creixen amb evidències,
no pretenen volar al païs de mai més,
ni caure per un cau de conills a un submón imaginari.
No tenen amics que són diminuts,
i s'amaguen a les esquerdes de les parets.
Com a la nostra ment,
o a la ment d'alguns, millor dit,
aquest petit museu de la fantasia
està buit.
Però jo em nego a deixar de somniar,
de creure en aquelles fades, que amb la seva pols,
m'ajuden a volar,
agafada de la mà d'en peter pan.
Jo em nego a deixar de fantasiar,
vull seguir pensant que hi ha un món,
girant a la cinquena estrella a l'esquerra.
O aquell altre univers,
on es pren el té a totes hores,
d'una manera esbojarrada,
amb un barreter, una llebre i un ratolí.
On també hi viu una reina de cors malvada,
que s'enfada quan planten rosses blanques,
i les fa pintar de vermell,
i diu aquella frase tant contundent:
"Que li tallin el cap!"
I es que, si no tenim un polsim de fantasia,
que ens queda?
Quan tots es torça i ens fem grans,
i les cosses es tornen complicades,
agraïxo poder tornar a aquest món de somnis,
i evadir-me de tot el que em rodeja.
Aquest petit museu es buit,
però jo encara hi veig un homenet vestit de vert,
amb un barret enorme,
al costat d'una ninfa dels boscos,
volant al voltant.
És molt bo Laia, m'ha agradat molt.
ResponderEliminarSense dubtes, la teva gran virtut, el teu gran secret, allò que tens tu i poca gent ment, és la capacitat de somniar, de gaudir, i de ser feliç malgrat les evidències.
Perquè com a la pel·lícula d'Alicia darrera, si ens diuen depen de què, és millor ser com ella i pensar en "que es deu sentir al volar".
El mon ja no és cap país de les marevelles, però certes persones si que ho són, el país continua existint dins de ses ments.
Per mi és el teu millor escrit, pel significat, pel que ve a dir, de manera senzilla i fàcil, però amb gran sentit.
Es significatiu el veure i comprobar, com els joves o nens, perden la il·lusió o la fantasia cada vegada més depressa. I si que és cert, que la vida abans obligava a madurar abans qui sap, però si que és cert, que madurar era sinónim de responsabilitat, no de maldat, no de fer mal, no d'estar cansat de moltes coses.
Es precoupant, sincerament.
Ets una gran escriptra, captadora d'instants, poetesa, i sobretot somniadora.
Àlex