Entre copes i cigarretes

Una nit, d'ara fa sis mesos,

estava sola,

em trobava perduda,

envoltada de les quatre llums;

submisa en la foscor.

En un bar,

amb un negre,

que posava la música a tot drap,

uns dits ballarics van acariciar-me la closca.

Mitja volta,

volta sencera.

Els meus ulls es van clavar en la teva mirada.

Un somriure va atravessar-me l'ànima.

Un adéu a la cantonada,

i una retrobada en un cau fosc,

ple de gent,

ballant, bebent i fumant.

Converses perdudes,

entre el fum de les cigarretes,

riures frenètics,

i més beure.

I qui ho havia de dir,

que sis mesos després,

aquests instants seguirien repetint-se.

Cambiant caus foscos i negres,

per copes de vi blanc

en un pis encara per arreglar.

Carantonyes al sofà,

peus empipadors

i mans usurpadores,

violadores dels racons més indiscrets.

Gràcies per aquests sis mesos.

T'estimo