Una nit, d'ara fa sis mesos,
estava sola,
em trobava perduda,
envoltada de les quatre llums;
submisa en la foscor.
En un bar,
amb un negre,
que posava la música a tot drap,
uns dits ballarics van acariciar-me la closca.
Mitja volta,
volta sencera.
Els meus ulls es van clavar en la teva mirada.
Un somriure va atravessar-me l'ànima.
Un adéu a la cantonada,
i una retrobada en un cau fosc,
ple de gent,
ballant, bebent i fumant.
Converses perdudes,
entre el fum de les cigarretes,
riures frenètics,
i més beure.
I qui ho havia de dir,
que sis mesos després,
aquests instants seguirien repetint-se.
Cambiant caus foscos i negres,
per copes de vi blanc
en un pis encara per arreglar.
Carantonyes al sofà,
peus empipadors
i mans usurpadores,
violadores dels racons més indiscrets.
Gràcies per aquests sis mesos.
T'estimo
