Dies

Foto: Posta de sol (extreta de Google)

Els dies passen,

les hores corren,

i els minuts volen.

Un sentiment,
més fort que qualsevol por,
un desig,
més profund que qualsevol altre,
envaixen tot el meu ser.



I es que és per tu,
que tot torna a tenir un perquè.
I es que és per tu,
que torno a somniar.

Quan la meva flama interior s'havia apagat,
vas arribar tu,
amb un misto finet con un fil,
i suaument el vas rascar, provocant la flama,
i el vas acostar al meu cor, fent que prenguès novament.

I es que és per tu,
que torno a tenir ganes de fer cosses,
I es que és per tu,
que no tinc cap altre desig,
que el de jaure al llit sense fer res,
al teu costat.

Els dies passen,
amb tu al meu costat,
i les hores corren;
entre petons i caricies,
i els minuts volen;
entre cossos suats.

El passat és ple i el futur es buit, i les coses no passen si jo no les escric, només vull que ser teva aquesta nit i néixer al teu costat demà al matí.(Lax'n'busto)



Gràcies per ser al meu costat, i donar-me tot allò que no et demano, per mirar-me als ulls, amb aquella mirada penetrant i còmplice, per somriure'm quan em veus apagada, per abraçar-me tant fort que em fas tremolar.


I aquella paraula que tant em costa dir, amb tu surt sovint, sense adonar-me'n, amb tanta força que noto com surt del cor, passa per la gola i l'empeny la llengua : T'estimo.

Tu

Tu,
que amb la brillantor dels teus ulls,
il·lumines les meves foscors.

Tu,
que amb aquell somriure fixa't als llavis,
fas esvaïr-se tots els mals.

Tu,
que amb les mans,
sanes les ferides més profundes.

Tu,
que amb aquella punteta de sucre sobre el llavi,
fas que la mossegada deixi de sagnar.

Tu,
que amb mitja patata i una ceba,
fas un àpat de cinc estrelles.

Tu,
amb una camisa de dormir, un embut i dues sabates diferents,
fas una disfressa de primer premi.

Tu,
que amb aquell coixí i els llençols,
em fas una cabana on puc viure un món il·lusori.

Tu,
que malgrat la penúria econòmica,
sempre has tingut un gelat de l'Oliver per nosaltres.

Tu,
que ens ho dones tot,
i no demanes res.

Tu,
que ens vas donar la vida,
ens vas mostrar la llum.

Tu,
que estàs al meu costat, donant-me suport,
fins i tot en les causes perdudes.

Tu,
que dones consells desinteressadament,
com quan m'acotxaves de petita.
Tu,
i només tu,
mereixes un escrit per tu sola.

Perque ets tu,
qui em dona forces per seguir endevant,
i m'anima devant de les adversitats.

Perque sense tu,
no hi hauria un jo,
i encara menys un nosaltres.





(Gràcies per ser tu,
gràcies per ser aqui i allà,
quan més et necessito)


A la meva mare.