Com un llibre obert

Com un llibre obert
Mostrando entradas con la etiqueta Dies. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Dies. Mostrar todas las entradas

martes, 30 de marzo de 2010

Dies

Foto: Posta de sol (extreta de Google)

Els dies passen,

les hores corren,

i els minuts volen.

Un sentiment,
més fort que qualsevol por,
un desig,
més profund que qualsevol altre,
envaixen tot el meu ser.



I es que és per tu,
que tot torna a tenir un perquè.
I es que és per tu,
que torno a somniar.

Quan la meva flama interior s'havia apagat,
vas arribar tu,
amb un misto finet con un fil,
i suaument el vas rascar, provocant la flama,
i el vas acostar al meu cor, fent que prenguès novament.

I es que és per tu,
que torno a tenir ganes de fer cosses,
I es que és per tu,
que no tinc cap altre desig,
que el de jaure al llit sense fer res,
al teu costat.

Els dies passen,
amb tu al meu costat,
i les hores corren;
entre petons i caricies,
i els minuts volen;
entre cossos suats.

El passat és ple i el futur es buit, i les coses no passen si jo no les escric, només vull que ser teva aquesta nit i néixer al teu costat demà al matí.(Lax'n'busto)



Gràcies per ser al meu costat, i donar-me tot allò que no et demano, per mirar-me als ulls, amb aquella mirada penetrant i còmplice, per somriure'm quan em veus apagada, per abraçar-me tant fort que em fas tremolar.


I aquella paraula que tant em costa dir, amb tu surt sovint, sense adonar-me'n, amb tanta força que noto com surt del cor, passa per la gola i l'empeny la llengua : T'estimo.